D’un intent de guerra defensiu a una guerra de conquesta i expansió. La Guerra dels Sis Dies de 1967 fou la gota que va vessar el vas del conflicte Israel-Palestina on el ministre israelià Ben-Gurion amb la intenció d’aturar els peus a Nasser, cap d’estat egipci, va acabar imposant-se sobre diverses zones de Palestina: la península del Sinaí, la franja de Gaza, Cisjordània, Jerusalem est i els Alts del Golan. 

De fet, tal com explica Michelle Alexander, columnista del diari The New York Times, és l’hora de trencar el silenci mediàtic sobre Palestina, “en temps de crisi fins i tot quan el silenci sigui millor per als nostres interessos personals hem de fer honor als nostres valors més profunds”. D’aquesta manera, la crisi entre Israel i Palestina hauria de qualificar-se com un tema minimitzat pels mitjans de comunicació i que no apareix habitualment a l’agenda informativa. 

D’una banda, la tasca de diaris com La Vanguardia, El País i El Mundo és poc remarcable. En canvi, en l’àmbit internacional, la feina feta per mitjans de comunicació com The New York Times, The Guardian, The Washington Post i la BBC News es desmarca positivament dels anteriors.

Centrant-nos en l’àmbit estatal, tant La Vanguardia i El Mundo ofereixen diversos articles relativament recents. Tots ells notícies de caràcter totalment informatiu i amb un llenguatge neutre i declaracions complementàries dels polítics implicats. Malgrat no anar més enllà i cenyir-se a la realitat informativa que exclou qualsevol mena d’intervenció per part dels palestins implicats, ens ofereixen un tractament força correcte dels últims fets. A més, El Mundo, a diferència dels articles consultats de La Vanguardia acompanya la seva informació amb material gràfic sobre els abusos comesos per part dels colons israelians dels assentaments jueus no reconeguts a nivell internacionalment excepte per part d’Israel i els EUA amb Donald Trump.  

En el cas d’El País, tan sols en els articles d’opinió es mostra relativament en contra de l’ocupació israeliana i a favor de la petició per investigar els crims de guerra comesos als territoris ocupats que qualifiquen de “legítima i necessària”. No obstant això, la resta d’articles són merament informatius i tracten temes com les pròximes eleccions del 2 de març, els comicis palestins per part de Mahmud Abás o la investigació per part del Tribunal Penal Internacional. 

Ara, posem atenció a la premsa internacional la qual dota de veu als diferents punts de vista implicats en el conflicte i adopta una postura de denúncia de la situació que viu el poble de Palestina. De fet, diaris com el The Washington Post compten amb l’avanttítol següent “Democracy Dies in Darkness” i critiquen la postura adoptada pel president dels Estats Units enfront del conflicte donat que considera que no s’estan violant els drets humans i la llei internacional. Tanmateix, tant aquest diari com la resta no es limiten a donar informació bàsica proporcionada pels mitjans informatius espanyols sinó que afegeixen context als seus articles i declaracions molt més acurades per condemnar indirectament els crims de guerra comesos i recolzats per l’exèrcit i l’administració d’Israel. 

Així mateix, The Guardian també considera que allò que es considerava que “havia de mantenir la pau entre els dos estats tan sols ha fet que reprimir els drets civils dels palestins durant més de cinquanta anys”. A més a més, el diari afegeix un últim apartat on demana la col·laboració dels lectors per tal de poder continuar produint un periodisme de qualitat que doni veu als menys escoltats lluny d’interessos comercials i polítics.